30 anys d’ALAS

 

Han passat trenta anys des del moment en que un grup d’activistes, afectades i afectats pel VIH, decidiren muntar l’Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears, tot i que la seva primera denominació fou una altra, concretament Asociación Ciudadana de Lucha Contra el Sida de Palma de Mallorca.

Eren temps difícils en els que hi havia moltes infeccions, tot just feia poc que es podia detectar, i no existia tractament per a impedir que la infecció pel VIH derivés a Sida, pel que tampoc hi havia tractament. Les morts se succeïen. L’aïllament social dels afectats era freqüent. Amb les forces que els quedaven, el grup d’activistes agrupats al voltant del doctor Juan Gálvez muntaren aquesta associació per a defensar els seus drets, fer-se visibles i lluitar per a que es subministrés el tractament adequat i, com no podia ser d’altra manera, lluitar per a que no es produïssin més infeccions.

El nostre primer treballador, que va ser Miguel Ángel Camacho (MAC), resolia els primers papers amb la sempre complexa i endemoniada burocràcia espanyola.

La llavor va fructificar i fou creixent. Es muntaren els primers serveis, com el Servei d’Ajuda a Domicili, molt útil en aquell moment quan hi havia molts pacients postrats que necessitaven ajuda per a satisfer les necessitats més elementals, de la mà de Lena Castells.

Amb l’ajut del Consell de Mallorca es comprà una furgoneta, a la que batiarem com SEROBÚS i que empràvem en les nostres campanyes per a popularitzar l’ús del preservatiu, fer consultes, i fins i tot més endavant es va arribar a utilitzar per a fer la prova ràpida.

Durant anys existí Angelets, un programa per a menors que havien nascut ja infectats pel VIH, i se’ls ensenyava a viure amb la seva medicació i a desenvolupar-se com persones. Record el treball d’Aurora Sampol en aquest programa, arribant a organitzar unes jornades d’àmbit nacional sobre la Sida infantil, l’any 2003.

ALAS sumava serveis, i després de que en MAC marxés, per a desenvolupar altres projectes, n’Eva Garcia es va fer càrrec de la part administrativa, i amb el temps assumí la coordinació del conjunt de l’associació.

L’any 1996, en introduir-se el que s’anomenà “tractament antirretroviral de gran activitat” (TARGA), les morts frenaren en sec, tot i que els efectes secundaris d’aquesta medicació eren bastant forts.

S’obrí seu a Eivissa i tingué un gran dinamisme, la primera responsable fou Gloria López, després se n’encarregà Noemi Tur. Tingué les seves psicòlogues i moltes persones usuàries.

Fèiem encontres de persones usuàries i sòcies de les illes, divertits, intensos, ens contàvem la vida viscuda, la vida per viure, els somnis, les il·lusions, les derrotes, els que se n’anaven, els que venien. Anabel Sánchez, vicepresidenta de l’entitat durant diversos anys, els organitzava i els vivia d’una forma molt especial.

ALAS s’havia convertit en una entitat mitjana amb dues seus, uns catorze treballadors entre els que estaven Lluís Ramis i Maria José Vilches, més de dues-centes persones sòcies, moltíssimes usuàries, i en aquell moment Eva García decidí que havia arribat el moment de fer el traspàs de la coordinació a una altra persona, que llavors cedí el testimoni a una altra. Coincidiren aquests canvis amb l’inici de la crisi econòmica, que tancà totes les fonts de finançament que havíem aconseguit fins aleshores.

Es tancaren tots els serveis i la seu d’Eivissa, Eva García es tornà a fer càrrec de l’administració per a pagar el que es devia i cobrar el que ens devien. Sonia Justo seguí atenent als pacients com a psicòloga fins i tot en els pitjors moments.

Feia un temps que havíem introduït, com un servei més, la prova ràpida de detecció del VIH, i també es va seguir oferint malgrat totes les dificultats per Marta Huguet i Joan Viver. Aquest darrer havia vingut a fer les pràctiques de la seva carrera i amb el temps va anar ajudant a Eva i actualment és el coordinador de la nostra entitat.

A dia d’avui hem pogut construir una nova ALAS, tot i que alguns seguim sent els mateixos. Mantenim la prova ràpida, repartiment de material preventiu, consultes, el servei d’atenció psicològica i social, i fem activitats associatives, ara dirigides per la gran professional Marta Morales.

Tenim projecció de futur, treballarem a Eivissa, i estarem presents als sis hospitals de les illes. Segueixen produint-se unes 170 noves infeccions cada any a Balears i col·laborarem per a que això acabi i que les persones afectades puguin tenir una vida plena.

Fa deu anys que sóc president, he passat per moments bons i dolents, encontres i desencontres, però mai m’ha faltat l’alè de la que és la secretària de l’associació, Basy Abad, i del que des de la seva ceguera sempre em donava la visió adequada, el recentment mort Javier Bordona.

Una aferrada,

Joan Lluís Llull
President d’ALAS

Versión en castellano aquí

Share
Comentaris tancats.