En l’estudi es provarà l’ús de Truvada ® davant un placebo i comptarà amb la participació de l’associació de lluita contra la sida AIDES en el comitè científic

Miguel Vázquez – 2012.02.01 (GTT-VIH)

L’Agència Nacional Francesa per a la Investigació sobre la Sida i les Hepatitis Virals (ANRS, en les seves sigles en francès) ha anunciat la seva intenció de començar el primer assaig europeu que avaluarà l’ús de Truvada ® (tenofovir i emtricitabina) com a profilaxi preexposició (PPRE ) al VIH. Aquesta estratègia preventiva consisteix en l’administració d’una pauta antiretroviral a persones que no tenen el virus-en aquest cas homes que practiquen sexe amb homes (HSH) – per evitar que l’adquireixin.

Al novembre de 2010, es van fer públics els resultats de l’estudi iPrEx, que també va provar aquest mateix fàrmac com a estratègia de profilaxi, i es va comprovar que va ser capaç de reduir en un 44% el risc d’infecció en el conjunt de la població de l’estudi. Precisament aquestes dades han estat utilitzats per la companyia que comercialitza el fàrmac per sol · licitar a l’Agència de l’Alimentació i el Medicament dels EUA (FDA, per les sigles en anglès) una ampliació de la indicació de Truvada ® per contemplar el seu ús en la profilaxi preexposició.

L’estudi anunciat per la ANRS és de fase III i es coneix com ANRS IPERGAY. Comptarà amb 300 voluntaris en la fase pilot i està planejat que arribi als 1.900 participants. El seu inici està previst per a finals de gener de 2012 a França (en els hospitals Saint-Louis i Tenon de París i el de la Creu Roja de Lió) i, més endavant, es posarà en marxa a la seu de Montreal (Quebec, Canadà ).

En l’assaig participaran HSH i homes transsexuals que practiquen sexe anal amb altres homes sense utilitzar preservatius de forma habitual i que hagin tingut, almenys, dues parelles sexuals diferents en els sis mesos anteriors al seu ingrés en l’estudi. Només s’inclourà als participants que no tinguin VIH en el moment de començar l’assaig. Es preveu que la participació es prolongui entre 12 i 48 mesos.

En l’estudi participaran dos grups de participants, un rebrà Truvada ® i l’altre un placebo durant el període d’activitat sexual.

Tant als participants del grup de placebo com d’intervenció se’ls oferiran diversos mètodes de prevenció: preservatius gratuïts, proves periòdiques del VIH, exàmens regulars (i tractament en cas necessari) de les infeccions de transmissió sexual i vacunació contra l’hepatitis A i B . En cas que ho desitgin, els homes poden demanar un assessorament personalitzat en temes de prevenció.

L’assaig també tindrà un component de ciència social en què s’analitzaran els perfils dels participants i el seu comportament sexual, en particular respecte a l’ús de preservatius, i servirà per determinar si els voluntaris estan prenent els fàrmacs tal com es van pautar.

Els participants hauran d’acudir a l’hospital de la seu aproximadament cada dos mesos, on se’ls farà una entrevista i se sotmetran a exàmens clínics, entre els quals s’inclouen les anàlisis ja esmentats.

L’associació de base comunitària AIDES va ajudar a redactar el protocol, col · labora en l’estudi i forma part del comitè científic. Aquesta entitat coordinarà la inscripció dels voluntaris i els oferirà suport en temes de prevenció.

Font: Comunicat de premsa / http://gtt-vih.org/actualizate/la_noticia_del_dia/01-02-12
Referència: ANRS Press release Launch of first pre-HIV exposure prevention trial for gai men in E

Un estudi també va trobar que ser mare, treballadora i defensora plantejava una diferència, igual que la fe

Imatge de notícies HealthDay

DILLUNS, 30 de gener (HealthDay News) – Tenir una mascota ajuda a les dones que pateixen de VIH / sida a afrontar la seva afecció, i també podria ajudar a les que tenen altres malalties cròniques, assenyala un estudi recent.

Els investigadors van conduir 12 grups d’enfocament amb 48 dones que tenien VIH / SIDA per esbrinar com estaven sanes. Les dones, l’edat mitjana era 42 anys, van dir que cinc rols socials les ajudaven a gestionar la seva malaltia.

Aquests rols eren ser propietària d’una mascota, ser mare o àvia, ser creient d’una fe, ser defensora i estar emprada.

L’estudi també va trobar de ser estigmatitzada tenia un impacte negatiu perquè impedia que les dones revelessin la seva malaltia i busquessin els suports adequats, van lamentar els investigadors de la Universitat de Case Western Reserve.

La troballa sobre els beneficis de tenir una mascota va ser sorprenent, va comentar l’autora de l’estudi i professora d’infermeria Allison webEl.

“Les mascotes, sobretot els gossos, van donar a aquestes dones una sensació de seguretat i plaer”, va apuntar webEl en un comunicat de premsa de la universitat.

Parlant sobre les seves mascotes, la propietària d’una gata va dir “estarà amb mi quan em senti malament”, mentre que la propietària d’una gossa va afirmar que “els gossos saben quan un està de mal humor … sap quan estic malalta, i va on vulgui que jo vagi. Voleu protegir-me “.

WebEl va anotar que el vincle entre humans i animals a la sanació i la teràpia rep un reconeixement creixent, i més animals visiten llars d’avis per a connectar amb persones que pateixen de demència, o visiten a nens que tenen llargues estades hospitalàries.

L’estudi apareix en l’edició en línia de gener i febrer de la revista Women ‘s Health Issues.

Article per HealthDay, traduït per Hispanicare

FONT: VIH / SIDA: Vivint amb VIH / SIDA [http://www.nlm.nih.gov/medlineplus …

Casi Western Reservi University, news release, Jan 23, 2012

L’ús d’antiinflamatoris com ibuprofèn o aspirina podria disminuir l’evolució a càncer

Francesc Martínez – 2012.02.02 (GTT-VIH)

Segons un estudi dut a terme per investigadors nord-americans, la presa d’àcid acetilsalicílic, ibuprofèn o altres antiinflamatoris no esteroides podria reduir les taxes de càncer de coll d’úter en dones amb VIH i el virus del papil · loma humà (VPH). Les troballes han estat publicats en l’edició del mes de gener de Càncer Prevention Research.

La prostaglandina E2 (PGE2) és una molècula endògena generada per un enzim conegut com ciclooxigenasa 2 (COX-2) i relacionada, principalment, amb mecanismes d’inflamació, encara que en alguns assaigs també s’ha apuntat la seva capacitat carcinogènica.

Amb aquests antecedents, els autors d’aquest estudi van establir la hipòtesi que la inflamació associada a la infecció per VIH podria incrementar els nivells de PGE2 i, per tant, provocar el desenvolupament de càncer de coll uterí en dones amb VIH i VPH.

Per establir de manera preliminar la possible associació, els investigadors van determinar els nivells de COX-2 en el coll d’úter i de PGE-M, metabòlit de la PGE2 present en l’orina, en 17 dones sense VIH ni VPH, en 18 dones amb VIH no infectades pel virus del papil · loma humà, i en 13 dones amb VIH i VPH que havien desenvolupat lesions intraepitelials escatoses d’alt grau (de tipus precancerós). Per evitar interferències en l’estudi, es va demanar a les participants no prendre antiinflamatoris no esteroïdals durant les dues setmanes prèvies a la participació en l’assaig.

Nivells cervicals elevats de COX-2 es van associar significativament a la infecció per VIH (p = 0,006) i la infecció per VPH (p = 0,002).

La mitjana de la concentració en orina de PGE-M a dones seropositives va ser superior a l’observada en dones sense el virus de la immunodeficiència humana (11,2 i 6,8 ng / mg creatinina, respectivament [p = 0,02]) .

Dins de les participants amb VIH, els nivells de PGE-M van ser superiors com més gran era la càrrega viral (relació significativa [p = 0,003]).

Finalment, també es va apreciar una associació entre nivells elevats de COX-2 a nivell cervical i altes concentracions urinàries de PGE-M (p = 0,005).

Donades les relacions significatives observades en l’estudi, els investigadors van destacar el possible efecte beneficiós de la presa d’inhibidors de la COX com àcid acetilsalicílic, ibuprofèn o naproxèn-entre altres-per evitar l’evolució de la infecció per VPH en el coll d’úter i que aquest progressi a càncer de cèrvix. Aquests beneficis, si finalment es demostressin, podrien fer-se extensibles a casos d’infecció anal per VPH, relativament freqüent en homes que practiquen sexe amb homes (HSH) amb VIH i amb potencial evolució a càncer d’anus.

El següent pas serà el disseny d’un estudi que verifiqui el potencial efecte protector dels antiinflamatoris no esteroïdals. Si en darrer terme es mostraran eficaços podrien constituir tractaments segurs-ja que es tracta de medicaments molt avaluats i amb pocs efectes secundaris-i barats, atès que la majoria d’aquests fàrmacs es troben ja en versió genèrica.

Font: Aidsmeds / http://gtt-vih.org/actualizate/la_noticia_del_dia/02-02-12
Referència: Fitzgerald DW, Bezak K, Ocheretina O, et al. The Effect of HIV and VPH Coinfection on Cervical COX-2 Expression and Systemic Prostaglandin E2 Levels.Cancer Prev Res (hila). 2012 Jan; 5 (1): 34-40. Epub 2011 Dec 1.

• Una metaanàlisi confirma que aquesta prova és de precisió del 98%

Laura Tardón | Madrid
Actualitzat divendres 2012.01.27

Un test de saliva en lloc de l’anàlisi de sang per detectar el virus de la sida. Segons una metaanàlisi publicada aquesta setmana a la revista ‘The Lancet Infectious Diseases’, aquesta eina és de precisió molt similar a la prova tradicional, basada en l’estudi d’una mostra de sang.

“Tot i que estudis anteriors han demostrat que aquest test (OraQuick HIV 1 / 2) és prometedor, el nostre és el primer que avalua el seu potencial global”, afirma Nikita Pant Pai, principal autora de la investigació i científic mèdic de la McGill University Health Centre (MUHC), al Canadà. Es tracta d’un treball que compara anàlisi de tot el món que valoren la sensibilitat del test oral. Així és com Pant Pai i el seu equip han conclòs que aquesta prova és de precisió del 99% en poblacions d’alt risc i del 97% en població de baix risc.

Il · lustració d’Elena Àguila

Il · lustració d’Elena Àguila

Aquesta prova compta amb el vistiplau tant de l’agència nord-americana del medicament (FDA) com de l’europea (EMA). De fet, “a Espanya s’està utilitzant per fer cribratges en grans poblacions, en narcosales … És molt útil per fer diagnòstic ràpid a moltes persones ia baix cost”, assenyala Juan Carlos López Bernaldo de Quirós, especialista de la unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid. “No exite risc per a la persona que realitza el test i, atès que hi ha molta gent refeia a les punxades, també redueix el nombre de rebuigs per aquesta qüestió”.

La prova, com recalquen els autors de la metaanàlisi, no és invasiva ni fa mal. Consisteix en fregar amb una petita paleta les genives per obtenir una mostra de fluid oral i submergir després en una solució. En una mitjana de 20 minuts, el resultat estarà a punt.

Atès que qualsevol podria realitzar aquesta prova, plantejada com auto-test, “és una opció confidencial que podria acabar amb l’estigmatització associada a les proves per detectar el VIH”, puntualitza Pant Pai. Fins ara, “aconseguir que la gent se sotmeti al cribratge en les clíniques ha estat difícil per la visibilitat, l’estigma i la discriminació”.

Els avantatges són especialment significatives en països subdesenvolupats amb alta prevalença d’aquesta infecció, com l’Àfrica Subsahariana. “A més de facilitar el tractament ràpid dels afectats, no requereix la intervenció de personal sanitari, ni xeringa ni agulla, resulta més barat”.

En qualsevol cas, i de moment, “els tests ràpids amb resultat positiu han de ser confirmats amb l’anàlisi tradicional de sang (prova anomenada ELISA), que triga entre tres i quatre dies”, matisa el doctor López Bernaldo de Quirós.

font: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/01/26/hepatitissida/1327606 …

Avui dia existeixen 128 països on no hi ha cap tipus de restricció perquè una persona infectada amb el virus de la sida entri en els seus territoris. No obstant això, hi ha 49 que sí que impedeixen l’accés o permanència a aquestes persones i en 22 d’ells si descobreixen que es té el virus poden ser deportades.

avió, viaje27/1/2012 – Alba Suardíaz | ONUSIDA, l’organització de les Nacions Unides sobre el VIH / sida, pretendre aconseguir que s’eliminin aquest tipus de restriccions en almenys la meitat dels països però tot i així s’aconsella seguir una sèrie de recomanacions a l’hora de viatjar i tenir el virus.

Primer s’ha d’investigar si el país que volem visitar està subjecte a algun tipus d’obstacle (Xina i EUA són els últims que s’han eliminat les seves restriccions), a més de informar-vos de les vacunes que, abans d’entrar en algun país, hi ha posar-se. La persona seropositiva ha de saber quins s’ha de posar i quins no. Cal llevarantirretrovirales en abundància i no facturar perquè de vegades s’extravien les maletes i més si estem parlant de vols.

Si els medicaments requereixen refrigeració s’han de dur en un termo fred fins arribar a l’hotel. Si s’acaben els vostres medicaments abans del previst cal informar-se bé de si hi ha organitzacions en aquest país que us puguin assessorar per saber com obtenir més. I el més important, heu de portar receptes signades pel metge i amb el segell de la Instituciónasí com medicaments antidiarreics o per a la febre.

Font: http://www.cascaraamarga.es/tendencias/moda/1303-consejos-para-los-portadores-de-vih-que-quieran-viajar.html

cura fins al 80% de les infeccions

L’Agència Españolade Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), dependent del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, ha autoritzat l’ús a Espanya d’una nova teràpia per a l’hepatitis C que permet obtenir una taxa de curació de fins al 80 per cent en alguns pacients, cosa que no havien aconseguit fins al moment altres tractaments.

Aquest tractament, que es coneix com Telaprevir i la farmacèutica Janssen comercialitza amb el nom de ‘Incivisme’, forma part dels inhibidors de la proteasa i, en concret, està indicat per al genotip 1 del virus, el més comú a Europa i el més difícil de curar. A Espanya s’estima que hi ha unes 700.000 persones amb hepatitis C crònica.

Fins ara, amb els tractaments actuals per a aquests casos, que combinen interferó i ribavirina, només s’aconseguia la curació en un 50 per cent dels casos.

Això comportava que “l’altra meitat de pacients havien de ser consolats davant la manca d’una arma terapèutica que els ajudés”, segons reconeix el cap de Servei d’Hepatologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, ​​Rafael Esteban Mur. A més, un 20 per cent dels que inicialment responien bé al tractament acaben recaient.

No obstant això, els assaigs clínics realitzats per unir aquest fàrmac a la doble teràpia estàndard han demostrat que la taxa de curació en pacients no tractats és d’un 79 per cent, i puja a un 84 per cent en aquells casos que ja havien patit una recidiva amb un tractament previ.

“Elimina el virus per sempre”, assegura Mur, que recorda que aquests beneficis també repercutiran en una reducció dels casos de càncer de fetge-ja que aquest virus és la principal causa d’aquests tumors-, cirrosi i trasplantaments hepàtics.

A més, l’ús d’una triple teràpia amb Telaprevir també ha demostrat un augment significatiu de la curació en aquells pacients que no havien respost totalment a un tractament previ, considerats “els més difícils de curar”, ja que arriba taxes que oscil · len entre el 31 i 61 per cent.

Un altre avantatge de la seva aprovació serà la seva administració, per via oral cada vuit hores, reduint a la meitat el nombre de pastilles diàries que ha de prendre aquests pacients.

MÉS CURACIÓ … I EN MENYS TEMPS

De la mateixa manera, i tot i que encara no es pot conèixer ‘a priori’ el perfil dels pacients que es beneficiïn del seu ús, el doctor de la Unitat Mèdico-Quirúrgicade Malalties Digestives de l’Hospital Valme de Sevilla, Manolo Romero, reconeix que la seva ” rapidesa d’actuació “fa possible” negativitzar la càrrega en només quatre setmanes “.

“A les quatre setmanes es pot saber si el pacient respon o no, quan amb els altres tractaments calia esperar fins a les dotze setmanes”, assegura.

A més, explica aquest expert, la durada total de tot el tractament (incloent una primera fase amb la triple teràpia i una segona sense) es podria reduir d’un any a tot just 24 setmanes. “Si alguna vegada un hepatòleg va tenir un somni, era aconseguir alguna cosa com això”, ha asseverat Romero.

Els beneficis del fàrmac han resultat tan rellevants que actualment ja estan en marxa alguns estudis per comprovar si la seva eficàcia és també significatius en pacients coinfectats per hepatitis C i VIH.

FONT: http://www.mallorcadiario.com/sanidad-y-salud/sabe-usted/luz-verde- …

a benefici d’ALAS - Associació de Lluita Antisida de les Illes Balears-
Alumnes de l’Escola de Música Can Blau.

Dissabte 4 de febrer
a les 20:00 hores
a l’Auditori de Can Ventosa.

L’aportació econòmica és lliure.
Esperem la teva participació i suport per a que ALAS pugui seguir funcionant, atenent a les persones que viuen amb VIH i lluitant per frenar l’avanç del virus.

Comptem amb veure’t!

Agrairíem l’màxima difusió.

Per a més informació: 971 31 23 57-971 71 44 88
ibiza@alas-baleares.com
www.alas-baleares.com

Concert de Gospel

Segons les dades que es tenen sobre el passat 2011 a tema de salut, més de 30 milions de persones han contret el virus del VIH, una malaltia que encara segueix sense cura i que continua acabant amb la vida de molta gent.

2012.01.19 – Maria Merino

Conscienciar sobre la gravetat de la mateixa i, sobretot, de la necessitat d’educar sobre ella per prevenir-la i respectar als qui la pateixen són les línies que s’han de seguir en aquests moments. I precisament a això va a contribuir el cantant i compositor Elton John amb la publicació d’un llibre.

L’Editorial Hodder & Stoughton ha estat la que ha donat a conèixer que aquest artista va a escriure un treball que tindrà com a eix central el siday en concret com va viure ell aquesta malaltia en els anys 90. Una etapa molt dura aquesta en què va haver d’enfrontar a la pèrdua d’un amic seropositiu: Freddie Mercury.
I això sense oblidar tampoc que, de la mateixa manera, Elton John també va estar en tot moment, i fins i tot en el seu llit de mort, al costat de Ryan White. Aquest va ser un jove americà que va ser expulsat del col · legi per tenir el VIH i que va morir per culpa d’aquest amb tan sols divuit anys.
Ambdues experiències van marcar indubtablement l’artista que ens ocupa i elles les narrarà en el seu pròxim llibre, en què també farà referència a la fundació que va posar en marxa amb el seu nom i que treballa per posar fre a l’avanç de la sida.

Fuente: http://www.cascaraamarga.es/cultura/literatura-gay/1247-el-sida-tema-central-del-proximo-libro-de-elton-john.html

Un estudi suís no troba, però, una relació entre altres factors coneguts, com immunodepressió o infecció pulmonar associada a la sida, i aquest tumor.

Juanse Hernández – 19/01/2012

Investigadores han identificado un nuevo receptor utilizado por el virus de la hepatitis C para entrar en la célula. Según los autores del estudio, ya existe un fármaco contra el colesterol que bloquea este receptor. Estos hallazgos fueron publicados esta semana en Nature Medicine y en ellos han participado investigadores de la Universidad de Illinois de Chicago, entre los cuales destaca el español Bruno Sainz, autor principal del estudio. Sainz explica que la proteína hallada es la “NPC1L1″, un receptor de absorción del colesterol que en, este caso, utiliza el virus de la hepatitis C para entrar en la célula. Y esto es posible porque, aunque es un virus, se parece mucho al colesterol. Es por eso que se “engaña” a la célula, según este científico. Los virus poseen “una llave” y los receptores son precisamente esas “cerraduras” (las proteínas) que buscan los virus para entrar en la célula, porque su meta es entrar, replicar y salir. En este trabajo los investigadores han acreditado que mediante el bloqueo del receptor se reduce la infección por el virus de la hepatitis C. Y Sainz ha señalado que esto es posible gracias a un fármaco que ya existe en el mercado -ezetimibe-. Se trata de un medicamento aprobado para uso en humanos que actualmente se aplica para el tratamiento de la hipercolesterolemia (exceso de colesterol en sangre). Los investigadores han demostrado en ratones con injertos de hígado humano que este fármaco bloquea la entrada del virus de la hepatitis C inhibiendo la infección. En la actualidad la hepatitis C afecta a 170 millones de personas en el mundo y es la causa principal de cirrosis y trasplante de hígado. Se combate con la combinación de dos fármacos, efectivos sólo en un 50 por ciento. Ahora el objetivo es, según Sainz, introducir ezetimibe en esta nueva combinación de fármacos y lograr así el incremento de la eficacia del tratamiento y reducir los efectos secundarios. Fuente: EFE – 17/01/2012 – 16:00
Segons els resultats d’un assaig suís publicat en l’edició electrònica del British Journal of Cancer, fumar cigarrets és l’únic factor de risc important de càncer de pulmó en persones amb VIH. L’estudi va revelar que el consum de tabac va augmentar 14 vegades el risc de contraure aquest tumor i que altres factors de risc coneguts-com un recompte baix de cèl · lules-T CD4 o haver patit una malaltia pulmonar definidora de sida-no es van associar amb el seu desenvolupament .

L’hàbit de fumar és un conegut factor de risc de patir nombrosos tipus de càncer, entre els quals destaquen el de pulmó, el colorectal, el de coll d’úter i l’anal. Entre els càncers no definidors de sida, el de pulmó és un dels més comuns en persones amb VIH (vegeu La Notícia del Dia 2011.04.19). Encara que no s’han realitzat molts estudis que exploressin la relació entre tabaquisme i càncer en persones amb VIH, el consum de cigarrets és més freqüent en aquest col · lectiu que en la població general. De fet, un assaig recent en població seropositiva va trobar que els fumadors actius tenien una probabilitat cinc vegades superior que la dels no fumadors o exfumadors de patir un càncer no definidor de sida (vegeu La Notícia del Dia 23/09/2010).

No obstant això, algunes investigacions han trobat, per altra banda, una relació entre càncer de pulmó i immunodepressió i certs estudis han mostrat també que els pacients amb una història de malaltia pulmonar definidora de sida tenen un major risc de contreure aquest tumor. En realitat, les relacions identificades en ambdós grups d’estudi van continuar mantenint significatives després de controlar per l’hàbit de fumar.

Per donar una mica més de llum sobre aquesta qüestió, un grup d’investigadors de la Cohort Suïssa del VIH va dissenyar un estudi cas-control que permetés una millor identificació dels factors associats amb un augment de risc de càncer de pulmó en aquests pacients.

L’assaig va incloure pacients amb VIH atesos en centres hospitalaris suïssos entre 1985 i 2010. Cada pacient amb càncer de pulmó es va aparellar amb cinc pacients de la mateixa cohort però que no hagin desenvolupat aquest tumor. Els pacients del grup control (n = 337) eren de la mateixa edat, sexe i factor de risc de VIH que els del grup amb càncer (n = 68).

La major part dels participants amb càncer de pulmó eren homes (79%), amb una mitjana d’edat de 50 anys quan van rebre el diagnòstic del tumor. La immensa majoria de casos (87%) van ser diagnosticats després de l’aparició de la teràpia antiretroviral de gran activitat (TARGA) l’any 1996.

La supervivència dels 68 pacients amb càncer de pulmó va ser baixa: només 9 d’ells (14%) estaven amb vida dos anys després d’haver estat diagnosticats.

La prevalença de tabaquisme va ser elevada (96,2%) en el grup amb càncer de pulmó: un 84,6% eren fumadors actius i un 6%, exfumadors. Entre els pacients amb VIH del grup control, la prevalença de consum de tabac va ser de un 72,9%: un 48,9% eren fumadors actius i un 24%, exfumadors.

L’estudi va apreciar una estreta associació entre càncer de pulmó i consum actual de tabac (quocient de probabilitats [CP] per a consum actual enfront de no fumar = 14,4; interval de confiança del 95% [IC95%]: 3,36-62 , 1). Els exfumadors van tenir un risc significativament més baix de càncer de pulmó que els fumadors actius (CP = 0,22; IC95%: 0,08-0,59).

“Els efectes beneficiosos de deixar de fumar es mostren, en termes relatius, tan importants per a persones amb VIH com ho són per a la població general”, suggereixen els autors.

A diferència d’altres estudis anteriors, no hi va haver indicis que un diagnòstic de sida, amb o sense implicació pulmonar, s’associés amb el desenvolupament de càncer de pulmó. De la mateixa manera, la immunodeficiència tampoc es va relacionar amb un major risc de càncer de pulmó.

No obstant això, un quocient CD4/CD8 menor de 25 en el termini d’un any després d’un diagnòstic de càncer de pulmó va tenir una associació de significació marginal amb el desenvolupament d’aquest tumor (CP = 2,15; IC95%: 1,00 – 4,59).

Per la seva banda, l’ús de la teràpia antiretroviral no va augmentar el risc de càncer de pulmó.

En les seves conclusions, els investigadors assenyalen: “La nostra estudi cas-control acuradament aparellat suggereix [...] que no existeixen indicis d’un efecte significatiu de la immunodeficiència associada al VIH sobre el risc de càncer de pulmó en aquesta població d’alt risc” . I afegeixen: “Cap dels marcadors clàssics d’immunodeficiència per VIH (entre els quals s’inclouen recomptes baixos de cèl · lules CD4 i càrrega viral elevada), ni una història de sida o d’infecció pulmonar associada a la sida evidenciar tenir una relació amb el càncer de pulmó. ”

Sobre la base dels resultats d’aquest assaig, que apunten al tabac com a principal factor de risc de càncer de pulmó, sembla important el desenvolupament de programes de prevenció del tabaquisme entre persones amb VIH. Així mateix, es tracta d’un grup de població en què la incidència de l’hàbit de fumar és tan elevada, també és necessari el seu assessorament i suport perquè les persones seropositives puguin conèixer els riscos que implica el tabaquisme en el context de la infecció per VIH i facilitar-los l’accés a programes i intervencions per deixar el consum de tabac.

Font: http://gtt-vih.org/actualizate/la_noticia_del_dia/19-01-12 / Aidsmap.
Referència: Clifford GM, et al. Lung cancer in the Swiss HIV Cohort study: role of smoking, immunodeficiency and Pulmonary infection. British Journal of Cancer, online edition. DOI: 10.1038/bjc2011.558, 2011.

El fàrmac emprat, SB-728-T, utilitza la tècnica anomenada de ‘dit de zinc’ i ja ha superat amb èxit els assajos de fase I

Miguel Vázquez – 2012.01.17

L’empresa nord-americana Sangam Biosciences ha anunciat l’inici de diversos estudis clínics de fase II per provar la seva prometedora teràpia genètica amb el fàrmac SB-728-T, que podria suposar una ‘cura funcional’ de la infecció per VIH, segons declaracions de la pròpia companyia. En les passades edicions de la Conferència sobre Retrovirus i Malalties Oportunistes (CROI) i la Conferència Interciencias sobre Agents Antimicrobians i Quimioteràpia (ICAAC) es van presentar les dades procedents d’estudis previs amb aquest fàrmac (vegeu La Notícia del Dia 2011.03.02 i 30 / 09/2011).

El SB-728-T és una proteïna anomenada factor de transcripció amb dit de zinc, que es fixa a la molècula d’ADN (ZFP TF en les seves sigles en anglès) i actua desactivant el gen que expressa els coreceptors CCR5 en la superfície de les cèl · lules CD4. A més de l’esmentat receptor CD4, el VIH necessita un segon ‘punt d’ancoratge’ per poder infectar les seves cèl · lules diana i, en general, utilitza el coreceptor CCR5. Per tant si aquest deixa de ser funcional, al virus li resulta molt més difícil entrar en aquestes cèl · lules immunitàries. De fet, se sap que les persones que de forma natural presenten una única variació genètica determinada (anomenada mutació delta 32) en el gen que codifica el coreceptor CCR5, presenten certa resistència enfront de la infecció pel VIH, mentre que les que tenen dues còpies d’aquesta mutació al gen resulten gairebé immunes al virus.

L’objectiu de la teràpia amb SB-728-T és obtenir una nova població de cèl · lules CD4 que presentin resistència a la infecció per VIH, el que faria que la teràpia antiretroviral resulti innecessària, el que es coneix com a capellà funcional (és a dir, en realitat no s’elimina el virus de l’organisme, però es minimitzen els seus efectes sobre la salut).

El tractament proposat per la companyia consisteix en l’extracció de les cèl · lules CD4 del propi pacient, que serien exposades al fàrmac SB-728-T i, posteriorment, tornarien a injectar en la mateixa persona. Amb això s’espera que, amb el temps, aquestes cèl · lules modificades, resistents al VIH, acabin per reemplaçar les cèl · lules sensibles al virus i, així eliminin o redueixin la necessitat de prendre la teràpia antiretroviral, o almenys que no calgui prendre-la de forma tan contínua.

Segons un representant de l’empresa, les dades procedents d’estudis anteriors de fase I van demostrar l’existència d’una relació estadísticament significativa entre el nombre de cèl · lules-T CD4 circulants amb dos parells de gens CCR5 modificats i la reducció de la càrrega viral de VIH després una interrupció de la teràpia antiretroviral. Els nous assaigs clínics de fase II previstos estan dissenyats de forma específica per confirmar i ampliar aquestes troballes. En ells es provaran dues estratègies per intentar augmentar el nombre de cèl · lules CD4 resistents al virus que s’introdueixen en el pacient:

En el primer (anomenat SB-728-902 i que, en essència, constitueix una prolongació d’un altre assaig actualment en marxa) s’examinarà l’efecte del tractament amb SB-728-T sobre la càrrega viral de les persones amb VIH que hagin heretat una única mutació delta 32 en el gen que codifica el CCR5.
El segon estudi (SB-728-1101) comptarà amb la participació de pacients amb VIH sense la mutació CCR5 delta 32, que rebran un tractament de quimioteràpia abans de la infusió de les cèl · lules CD4 modificades per intentar millorar la proliferació d’aquests limfòcits en el organisme.

Per l’assaig SB-728-902 s’han d’inscriure fins a 20 voluntaris amb VIH que presentin una còpia de la mutació CCR5 delta 32 i que estiguin rebent teràpia antiretroviral en aquest moment. Aquestes persones rebran una única infusió intravenosa de 5.000 a 30.000 milions de cèl · lules CD4 modificades. Dos mesos més tard, aquests voluntaris s’han de sotmetre a una interrupció del seu tractament antiretroviral durant 16 setmanes. Només reprendran la teràpia si el seu recompte de CD4 cau per sota de les 350 cèl · lules/mm3 o si el seu nivell de càrrega viral es manté per sobre de les 100.000 còpies / ml durant tres setmanes consecutives. Transcorregudes les 16 setmanes previstes, només els pacients que mantinguin una càrrega viral indetectable seguiran sense prendre fàrmacs antiretrovirals.

Per la seva banda, amb l’assaig SB-728-1101 es pretén principalment avaluar la seguretat i tolerabilitat d’un tractament de quimioteràpia amb Cytoxan ® (ciclofosfamida), que es administraria un dia abans de la infusió de les cèl · lules-T CD4 modificades. Cytoxan ® és un fàrmac emprat per reduir de forma temporal el nombre de cèl · lules CD4 en l’organisme, que ràpidament es recupera en interrompre la presa del medicament.

La quimioteràpia per crear les condicions adequades ha estat emprada per augmentar la possibilitat que les cèl · lules trasplantades prosperin en el tractament del càncer i de nombroses malalties autoimmunes. El fàrmac Cytoxan ® ha estat emprat amb anterioritat en persones amb VIH i els estudis evidència que, encara que redueix la concentració de limfòcits CD4, no té un efecte a llarg termini sobre el recompte d’aquestes cèl · lules.

A més de la seguretat, l’estudi avaluarà l’efecte de Cytoxan ® administrat de forma intravenosa en tres dosis possibles: 200mg, 500mg o 1.000mg sobre la posterior proliferació de les cèl · lules modificades, l’efecte del tractament amb SB-728-T sobre la càrrega viral després de la interrupció de la teràpia antiretroviral, el canvi del recompte de CD4 i la persistència a llarg termini de cèl · lules modificades. Aquest estudi comptarà almenys amb 9 persones amb VIH que estiguin rebent teràpia antiretroviral.

Sis setmanes després de la infusió dels limfòcits modificats, els pacients amb un recompte de CD4 d’almenys 500 cèl · lules/mm3 passaran per una interrupció de tractament durant 16 setmanes. Es recuperarà la teràpia en el cas que els nivells de CD4 caiguin per sota d’aquest nivell o la càrrega viral superi les 100.000 còpies / ml durant tres setmanes.

La companyia espera presentar dades procedents d’aquests assaigs clínics al llarg d’aquest any 2012.

La justificació teòrica per emprar aquestes tècniques per modificar els limfòcits-T CD4 s’ha de buscar en el cas de Timothy Brown (durant molt de temps conegut simplement com ‘el pacient de Berlín’), un home amb VIH que, pel fet que presentava un quadre de leucèmia, va ser sotmès a dos trasplantaments de cèl · lules mare procedents d’un donant que presentava dues mutacions en el gen que codifica el CCR5 (CCR5 delta 32), una procedent del seu pare i una altra de la seva mare, i era incapaç genèticament de produir cèl · lules CD4 amb uns coreceptors CCR5 funcionals. En el cas de Brown, la teràpia amb les cèl · lules mare no només li va permetre curar la seva càncer, sinó que també sembla que li ha permès lliurar-se de la infecció per VIH. Fins ara, cap de les proves a les quals ha estat sotmès detectar la presència del virus en el seu organisme.

El procediment resulta massa car i perillós com per utilitzar-lo de forma general, però va servir com a prova que era possible eliminar el virus i es va començar la recerca d’altres tècniques més assequibles i segures per fer el mateix, com per exemple l’anomenada de ‘dit de zinc ‘. No obstant això, malgrat el prometedora que resulta aquesta teràpia, es troba en les seves primeres fases i els científics demanen prudència, ja que encara hi ha moltes incògnites respecte a la seva eficàcia.

Font: http://gtt-vih.org/actualizate/la_noticia_del_dia/17-01-12 Aidsmeds
Referències: Comunicat de premsa de Sangam Biosciences (2012.01.09): Sangam Biosciences announce Initiation of Two New Phase 2 HIV Clinical Trials.