El tabaquisme augmenta el risc de càncer de pulmó en persones amb VIH

Un estudi suís no troba, però, una relació entre altres factors coneguts, com immunodepressió o infecció pulmonar associada a la sida, i aquest tumor.

Juanse Hernández – 19/01/2012

Investigadores han identificado un nuevo receptor utilizado por el virus de la hepatitis C para entrar en la célula. Según los autores del estudio, ya existe un fármaco contra el colesterol que bloquea este receptor. Estos hallazgos fueron publicados esta semana en Nature Medicine y en ellos han participado investigadores de la Universidad de Illinois de Chicago, entre los cuales destaca el español Bruno Sainz, autor principal del estudio. Sainz explica que la proteína hallada es la “NPC1L1”, un receptor de absorción del colesterol que en, este caso, utiliza el virus de la hepatitis C para entrar en la célula. Y esto es posible porque, aunque es un virus, se parece mucho al colesterol. Es por eso que se “engaña” a la célula, según este científico. Los virus poseen “una llave” y los receptores son precisamente esas “cerraduras” (las proteínas) que buscan los virus para entrar en la célula, porque su meta es entrar, replicar y salir. En este trabajo los investigadores han acreditado que mediante el bloqueo del receptor se reduce la infección por el virus de la hepatitis C. Y Sainz ha señalado que esto es posible gracias a un fármaco que ya existe en el mercado -ezetimibe-. Se trata de un medicamento aprobado para uso en humanos que actualmente se aplica para el tratamiento de la hipercolesterolemia (exceso de colesterol en sangre). Los investigadores han demostrado en ratones con injertos de hígado humano que este fármaco bloquea la entrada del virus de la hepatitis C inhibiendo la infección. En la actualidad la hepatitis C afecta a 170 millones de personas en el mundo y es la causa principal de cirrosis y trasplante de hígado. Se combate con la combinación de dos fármacos, efectivos sólo en un 50 por ciento. Ahora el objetivo es, según Sainz, introducir ezetimibe en esta nueva combinación de fármacos y lograr así el incremento de la eficacia del tratamiento y reducir los efectos secundarios. Fuente: EFE – 17/01/2012 – 16:00
Segons els resultats d’un assaig suís publicat en l’edició electrònica del British Journal of Cancer, fumar cigarrets és l’únic factor de risc important de càncer de pulmó en persones amb VIH. L’estudi va revelar que el consum de tabac va augmentar 14 vegades el risc de contraure aquest tumor i que altres factors de risc coneguts-com un recompte baix de cèl · lules-T CD4 o haver patit una malaltia pulmonar definidora de sida-no es van associar amb el seu desenvolupament .

L’hàbit de fumar és un conegut factor de risc de patir nombrosos tipus de càncer, entre els quals destaquen el de pulmó, el colorectal, el de coll d’úter i l’anal. Entre els càncers no definidors de sida, el de pulmó és un dels més comuns en persones amb VIH (vegeu La Notícia del Dia 2011.04.19). Encara que no s’han realitzat molts estudis que exploressin la relació entre tabaquisme i càncer en persones amb VIH, el consum de cigarrets és més freqüent en aquest col · lectiu que en la població general. De fet, un assaig recent en població seropositiva va trobar que els fumadors actius tenien una probabilitat cinc vegades superior que la dels no fumadors o exfumadors de patir un càncer no definidor de sida (vegeu La Notícia del Dia 23/09/2010).

No obstant això, algunes investigacions han trobat, per altra banda, una relació entre càncer de pulmó i immunodepressió i certs estudis han mostrat també que els pacients amb una història de malaltia pulmonar definidora de sida tenen un major risc de contreure aquest tumor. En realitat, les relacions identificades en ambdós grups d’estudi van continuar mantenint significatives després de controlar per l’hàbit de fumar.

Per donar una mica més de llum sobre aquesta qüestió, un grup d’investigadors de la Cohort Suïssa del VIH va dissenyar un estudi cas-control que permetés una millor identificació dels factors associats amb un augment de risc de càncer de pulmó en aquests pacients.

L’assaig va incloure pacients amb VIH atesos en centres hospitalaris suïssos entre 1985 i 2010. Cada pacient amb càncer de pulmó es va aparellar amb cinc pacients de la mateixa cohort però que no hagin desenvolupat aquest tumor. Els pacients del grup control (n = 337) eren de la mateixa edat, sexe i factor de risc de VIH que els del grup amb càncer (n = 68).

La major part dels participants amb càncer de pulmó eren homes (79%), amb una mitjana d’edat de 50 anys quan van rebre el diagnòstic del tumor. La immensa majoria de casos (87%) van ser diagnosticats després de l’aparició de la teràpia antiretroviral de gran activitat (TARGA) l’any 1996.

La supervivència dels 68 pacients amb càncer de pulmó va ser baixa: només 9 d’ells (14%) estaven amb vida dos anys després d’haver estat diagnosticats.

La prevalença de tabaquisme va ser elevada (96,2%) en el grup amb càncer de pulmó: un 84,6% eren fumadors actius i un 6%, exfumadors. Entre els pacients amb VIH del grup control, la prevalença de consum de tabac va ser de un 72,9%: un 48,9% eren fumadors actius i un 24%, exfumadors.

L’estudi va apreciar una estreta associació entre càncer de pulmó i consum actual de tabac (quocient de probabilitats [CP] per a consum actual enfront de no fumar = 14,4; interval de confiança del 95% [IC95%]: 3,36-62 , 1). Els exfumadors van tenir un risc significativament més baix de càncer de pulmó que els fumadors actius (CP = 0,22; IC95%: 0,08-0,59).

“Els efectes beneficiosos de deixar de fumar es mostren, en termes relatius, tan importants per a persones amb VIH com ho són per a la població general”, suggereixen els autors.

A diferència d’altres estudis anteriors, no hi va haver indicis que un diagnòstic de sida, amb o sense implicació pulmonar, s’associés amb el desenvolupament de càncer de pulmó. De la mateixa manera, la immunodeficiència tampoc es va relacionar amb un major risc de càncer de pulmó.

No obstant això, un quocient CD4/CD8 menor de 25 en el termini d’un any després d’un diagnòstic de càncer de pulmó va tenir una associació de significació marginal amb el desenvolupament d’aquest tumor (CP = 2,15; IC95%: 1,00 – 4,59).

Per la seva banda, l’ús de la teràpia antiretroviral no va augmentar el risc de càncer de pulmó.

En les seves conclusions, els investigadors assenyalen: “La nostra estudi cas-control acuradament aparellat suggereix […] que no existeixen indicis d’un efecte significatiu de la immunodeficiència associada al VIH sobre el risc de càncer de pulmó en aquesta població d’alt risc” . I afegeixen: “Cap dels marcadors clàssics d’immunodeficiència per VIH (entre els quals s’inclouen recomptes baixos de cèl · lules CD4 i càrrega viral elevada), ni una història de sida o d’infecció pulmonar associada a la sida evidenciar tenir una relació amb el càncer de pulmó. ”

Sobre la base dels resultats d’aquest assaig, que apunten al tabac com a principal factor de risc de càncer de pulmó, sembla important el desenvolupament de programes de prevenció del tabaquisme entre persones amb VIH. Així mateix, es tracta d’un grup de població en què la incidència de l’hàbit de fumar és tan elevada, també és necessari el seu assessorament i suport perquè les persones seropositives puguin conèixer els riscos que implica el tabaquisme en el context de la infecció per VIH i facilitar-los l’accés a programes i intervencions per deixar el consum de tabac.

Font: http://gtt-vih.org/actualizate/la_noticia_del_dia/19-01-12 / Aidsmap.
Referència: Clifford GM, et al. Lung cancer in the Swiss HIV Cohort study: role of smoking, immunodeficiency and Pulmonary infection. British Journal of Cancer, online edition. DOI: 10.1038/bjc2011.558, 2011.

Share

Respon

Ha d'obrir una sessió per enviar un comentari.