Entrevista: L’amor romàntic

post-486-estas-14-feministas-tienen-algo-quc3a9-decirte-sobre-el-amor

El 14 de febrer és el Dia Europeu de la Salut Sexual, però gran part de la gent celebra Sant Valentí, dia del romanticisme per excel·lència en la nostra cultura. Per això, hem volgut parlar amb Ana Mari Madrid, psicòloga i sexòloga, Vocal d’Igualtat i Gènere del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB):

ALAS: Des del teu punt de vista i en línies generals, què és l’amor romàntic?

Ana Mari Madrid: Per mi l’amor romàntic és com una espècie de model que ens venen sobre com ha de ser el nostre comportament amorós dins les relacions de parella, que estableix el que de veritat significaria enamorar-se o sentir-se enamorat: Quins sentiments s’han de sentir, com una obligació, de quina manera, quan i amb qui i amb qui no.

Aquest mite de l’amor romàntic està format per altres mites més petits, és a dir, que el podríem dividir en quatre grups:

  • L’amor romàntic tot ho pot: Es pensa que la parella canviarà la seva forma de ser per amor.
  • L’amor vertader està predestinat: Només hi ha un amor a la vida i un cop marxa no et pots tornar a enamorar.
  • L’amor és el més important i requereix una entrega total: Se suposa que per amor s’ha de fer tot, i s’han de realitzar aquelles coses que la parella et demani, per mi això és bastant preocupant.
  • L’amor és possessió i exclusivitat: Que consisteix en que no et pots fixar en una altra persona si estàs enamorada o enamorat. Jo penso que aquesta exclusivitat la pots pactar amb la teva parella com una exclusivitat sexual però evidentment tu continues tenint ulls que et permeten veure altres cossos i altres persones, per les que pots sentir atracció i això no significa que no estimis a la teva parella, sinó que el teu cos respon d’una forma normalitzada.

En definitiva, l’amor romàntic és un mite que fa perpetuar una sèrie d’idees que són errònies.

A: Podem trobar exemples de romanticisme, per exemple, a les pel·lícules o a les campanyes publicitàries…

AMM: L’amor romàntic, precisament, a les pel·lícules i a les campanyes de publicitat a través dels mitjans de comunicació està molt present, i també té una influència molt potent, sobretot en les èpoques en les que el nostre criteri encara no està desenvolupat, com a l’adolescència. El que fa, per tant, és establir models de relacions que no són sans, per dir-ho de qualque manera, duts a l’extrem.

Els mitjans de comunicació, en general, ens venen aquestes figures dels prínceps blaus o les mitges taronges que per mi estan completament en desús, per que els prínceps es destenyeixen, i a part d’això, jo sempre explico a les parelles que no és necessari ser dues mitges taronges per fer-ne una, sinó que és molt millor un suc súper nutritiu que surt de dues taronges completes, és a dir, dos membres de la parella complets i que es complementen.

Estem bombardejats, ens venen una idea equivocada del que és una relació de parella i això, a la llarga, du a confusió a moltes persones a l’hora d’establir relacions de parella, ja que a vegades diuen “ostres, a mi no empassa això o allò, i se suposa que pel fet d’estar enamorat m’hauria de passar” per que es creuen allò de l’amor romàntic que quasi mai s’ajusta a la realitat.

A: Quins beneficis i inconvenients té el romanticisme?

AMM: Pel que fa als beneficis, et podria dir que l’amor romàntic, tal i com està establert, per mi no en té cap. No obstant, si s’evités aquesta conceptualització tan estricta i es flexibilitzés i s’entengués com una cosa que serveix per a nodrir la relació, cuidar-la i construir-la cada dia, aleshores et diria que el romanticisme és meravellós, però és que no s’entén així. De fet, podria ser fins i tot el paraigües que justifica la violència dintre de les relacions de parella: “Aguanta per amor” o “aguanta per que ell canviarà” i altres disfuncionalitats que no tenen perquè ser violència, però que estan basades en la ideologia de l’amor romàntic.

A: El romanticisme té un fons masclista?

AMM: Ja no només diria que és masclista, per que s’espera que sempre sigui l’home qui regali alguna cosa a la dona, o que ella sigui submisa, amb un rol obedient als desitjos de la seva parella, sinó que també penso que ens esclavitza, per que marca, per exemple, que totes les parelles haurien de ser heterosexuals, cosa que no sempre és així.

L’amor romàntic no ha evolucionat i el problema està en que la gent creu que aquesta és la realitat de les relacions. Per mi és molt important treballar en la desmitificació de l’amor romàntic i fer veure que les relacions de parella poden funcionar i, de fet, funcionen seguint altres camins en els que no hi ha res marcat: Cada parella marca el seu camí i el seu destí.

A: Es podria entendre el romanticisme d’una altra manera? O ja estaríem parlant d’una altra cosa?

AMM: L’amor romàntic hauria d’estar en desús, tot i que la gent es continua creient el que el mite perpetua.

Per mi les relacions de parella han d’estar basades en el respecte, ens han de servir per créixer, per enriquir-nos, i les dues parts han de poder aportar i és una relació en la que les dues parts cuiden de l’altra i no només esperar que una d’elles ho faci. És una cosa basada en el respecte, en el donar i en el rebre i en el sentir-te bé, en un benestar, no en una submissió, en un poder o un control que les relacions sanes no tenen.

Les relacions sanes tenen ganes de compromís, complicitat, intimitat, passió, projectes de vida en comú i una sèrie d’estratègies per negociar per que no sempre hem d’estar d’acord en tot, ni hem de renunciar a la nostra identitat personal.

A: Celebres Sant Valentí o el Dia Europeu de la Salut Sexual?

AMM: A nivell personal, la veritat és que no faig cap celebració especial, ni pel dia de Sant Valentí, ni pel Dia Europeu de la Salut Sexual.

A: Perquè?

AMM: Penso que és una qüestió de viure les relacions en el dia a dia. No per que el calendari em marqui una data he de tenir l’obligació de fer coses que socialment estan aprovades o acceptades. Puc tenir una relació de parella normalitzada i no haver d’esperar a un dia en concret per expressar la meva afectivitat cap a la meva parella.

No hi ha res de dolent en tenir dates concretes i puntuals dins el calendari per celebrar l’amor amb la teva parella, el problema ve quan només se celebra en aquestes dates. Per mi l’amor s’ha de demostrar en el dia a dia, amb comportaments, paraules i gestos. Així segur que és molt més nutritiu.

A: Per finalitzar, ens podries recomanar un bon pla per celebrar el 14 de febrer?

AMM: Com que no celebro Sant Valentí, ni tampoc recomano celebrar-ho, el que se m’ocorre és fer algunes propostes per nodrir les parelles i fer créixer l’amor dia rere dia. Per exemple, se m’ocorre regalar un detall de tant en tant, que no fa falta que sigui material, sinó que basta una carta, una foto, un sopar a casa… no fa falta gastar-se diners. Sempre que facis un petit gest d’aquesta categoria estaràs demostrant a la teva parella que li has dedicat un temps.

És important recordar i fer saber a la parella quins aspectes ens agraden més d’ella, no basta fer-ho un dia en concret, sinó que el més indicat és fer-ho poc a poc, en diferents dies de diferents maneres, amb paraules en un moment íntim, deixant-li un post-it sorpresa o un missatge el mòbil. Una altra manera de cuidar l’amor seria mostrar l’afecte de manera espontània i sense que ens ho demanin, per això basta donar una abraçada, un petó o fer una carícia en un moment en el que l’altra persona no s’ho espera. Són formes de reforçar els vincles afectius.

També és important sorprendre a la teva parella amb un pla diferent que tu hagis pensat i que surti de la rutina, com una excursió, un pícnic, un passeig per la vorera de la mar, anar al cinema… coses que no es facin normalment i que et faci ganes realitzar amb la teva parella i sàpigues que també li agradaran. Se m’ocorre la “caixa dels desitjos”, que consisteix en que cada membre de la parella tingui una caixa on ha d’anar ficant notes amb plans que li agradaria fer amb la parella, així l’altre membre té un recurs on poder anar a cercar coses per planificar que sap que a l’altra persona li agradaran. Evidentment, aquesta caixa s’ha d’anar renovant i ficant notes noves per no caure en la rutina.

Cal seduir a la nostra parella, i no té perquè ser amb una intencionalitat sexual, i que estigui pendent de nosaltres i que vegi que nosaltres també estam pendents.

Joan Viver.
Coordinador de la Prova Ràpida del VIH.

Ana Mari Madrid, Vocal d'Igualtat i Gènere del COPIB

Ana Mari Madrid, Vocal d’Igualtat i Gènere del COPIB