VIH: Els joves tenen la sang bruta?

Jóvenes

Sang bruta? Moltes persones, quan venen al servei de la prova ràpida solen dir “Jo crec que estic net/a, però mai se sap…” o quan els comuniques que el resultat és negatiu et comenten “Estic net/a? Ai, què bé!”. Entenc que és una expressió que s’empra sense afany d’ofendre a ningú, però moltes vegades no caiem en que les persones que tenen el VIH han sigut tractades com autèntiques empestades, a causa del brutal estigma que encara sofreixen. A vegades no som conscients de que les nostres paraules poden ferir als demés. En les nostres mans està corregir-ho, i sobretot, en les dels més joves.

El pròxim 12 d’agost és el Dia Mundial de la Joventut i, a ALAS, no podem ignorar aquesta data. La nostra preocupació en relació a aquest sector de la població va en augment.

Veiem com està baixant, de cada vegada més, l’edat dels nous diagnòstics. No cal anar molt enfora, durant el 2013 i en el que portam de 2014, el 50% del resultats positius en el nostre servei de prova ràpida eren menors de 30 anys.

Què està passant?

El que diem sempre: Hem baixat la guàrdia, o no hi hem estat mai. Els joves, els de la meva generació i les següents, no tenim la capacitat de recordar aquells anys tan obscurs del VIH, em refereixo als 80 i 90. Érem massa petits o encara no havíem nascut. Això fa que aquella primera alarma social ens sigui aliena. I ja sabem el que passa quan una cosa ens és llunyana –o més bé ens ho sembla-, creiem que no ens afecta.

Vull deixar ben clar que el meu objectiu no és culpabilitzar a ningú. Simplement faig una petita observació per a que tots –i dic tots- donem importància i impulsem la promoció de la nostra salut i la dels que ens envolten.

Accions

Algunes i alguns diran: “I la prevenció?”. La prevenció del VIH, senyores i senyors, avui dia a vegades em sembla una utopia! Imagineu les nostres cares quan veiem una necessitat i volem fer una acció però no hi ha recursos. Invertir en campanyes de prevenció no és una prioritat política, ni dels blaus, ni dels vermells, ni de cap altre color. Sabem que invertir en la prevenció del VIH és infinitament més barat que costejar el seu tractament, però suposo que queda millor un peu de foto que digui “som tan bons que cuidem dels afectats”, mentre les persones se segueixen infectant dia a dia.

I els tallers als instituts? Doncs bé, deixant de banda que no tenim finançament per a dur-los a terme, us diré que quan vaig als centres les i els alumnes sempre estan oberts i interessats en el tema. Clar, parlem de sexe! De cap al final de l’activitat, quan ja hem parlat de les vies de transmissió, proposo una dinàmica per a intentar identificar quin és el perfil de la persona amb VIH i, afortunadament, sempre surt malament, donant espai a la reflexió. Això és un bon indicador de que l’alumnat ha comprès que el VIH no discrimina en funció de la raça, sexe o orientació afectiva-sexual. Tot i això, jo crec que no és suficient de cara a les seves conductes posteriors al taller. Tal volta fan falta més accions per seguir reforçant les conductes segures.

Sabem que l’alcohol i les drogues ens afecten en la presa de decisions, però alerta, la responsabilitat és nostra i no del que ens prenem! Així doncs, treballar en locals d’oci nocturn sembla una idea lògica. I aquí hi ha una cosa que em crida l’atenció: Si ens imaginem repartint preservatius en un pub, per exemple, quin tipus de lloc ens sol venir al cap? Tot aquell que estigui relacionant amb l’ambient LGTBI. D’acord, és cert que són un bon lloc per realitzar-hi accions, però i aquells locals, per citar un exemple, plens del que alguns anomenen “gent guapa”? Em refereixo al perfil jove, heterosexual, situació socioeconòmica estable… Què passa amb ells? Si treballem, no podem deixar de banda a ningú.

No tot és negre

De tota manera, us contaré una petita anècdota: Un dia estàvem fent la prova ràpida del VIH a un jove que encaixava en el perfil heterosexual que he anomenat abans i jo pensava “enguany encara no n’havia vist cap com tu en aquest servei”. Tot un exemple de persona conscienciada, que entenia que si tenia una pràctica de risc s’esposava al virus. Això és el que hem d’impulsar. Chapeau per ell!

Joan Viver
Coordinador de la prova ràpida del VIH

Share
Comentaris tancats.