TAULA RODONA: Sexualitats i Tabús, a aquestes alçades de la pel·lícula

Ramón Rabal, 'Sense títol', 1993. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, donació Joan Guaita. © de l'obra, Ramon Rabal, 2014
Ramón Rabal, ‘Sense títol’, 1993. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, donació Joan Guaita. © de l’obra, Ramon Rabal, 2014

El dia 4 de setembre, es celebra el dia mundial de la salut sexual, d’ençà que el 2010, l’Associació Mundial per a la Salut Sexual (WAS, en anglès), llençà la proposta amb l’objectiu de promoure una major consciència social sobre la salut sexual arreu del món. Amb motiu d’aquest dia, Es Baluard i ALAS organitzen la Taula Rodona: Sexualitats i Tabús, a aquestes alçades de la pel·lícula, que es celebrarà el dia 4 de septembre de 2014, a les 19:30 al Museu, d’accés lliure i gratuït.

Vos convidam a gaudir-ne d’ella i a participar-hi!

La salut sexual està inherentment lligada als drets humans fonamentals i universals. Per això, el congrés de sexologia celebrat a a Hong Kong al 1997, la WAS (Associació mundial de Sexologia) aprova la Carta dels Drets Sexuals, en la que el dret a la no discriminació és el dret base: dret a la llibertat; a l’autonomia, la integritat i la seguretat del cos sexual; dret a la igualtat sexual; a la lliure associació. Dret al plaer.

Salut sexual i els drets sexuals van de la mà: quan els drets sexuals es vulneren, no podem gaudir d’una sexualitat plena, sana, lliure; i per una altra banda, estem exposades i exposats a major risc d’Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), entre elles la del VIH.

I resulta un tema de vigència, donat que els diagnòstics continuen. A juny del 2013, el nombre de persones amb diagnòstics de VIH a les Illes Balears, des del 2003, ascendeix a 1678 (informe de la Conselleria de Salut, de juny de 2013), amb 122 casos incorporats durant el 2012, sent un 80% de les transmissions per via sexual. Continuem sent la Comunitat Autònoma amb taxes superiors d’incidència per sobre la mitja espanyola, amb la preocupació que originen els diagnòstics tardans i la seva incidència en la salut.

 D’ençà de la notificació dels primers casos de SIDA, han passat 33 anys en els que s’han donat passes de gegant en el seu abordatge mèdic. 20 anys després de l’aparició dels Tractaments Antiretrovirals de Gran Activitat (TARGA), podem dir que el virus del VIH, i la malaltia de la SIDA presenten un panorama totalment diferent d’aquell moment inicial de la dècada dels 80, en el que s’identificava la realitat de les persones seropositives amb la mort. El VIH ara es considera una malaltia crònica. Ostensiblement, les persones que viuen amb el VIH, han millorat en primer lloc la supervivència, en segon lloc i gràcies als avanços en tractament, la seva qualitat de vida física.

Però, potser la qualitat de vida va més enllà.

 La OMS entén per qualitat de vida de les persones, “la percepció que posseeix un individu de la seva posició a la vida en el context de la seva cultura i sistemes de valors en els que viu i en relació a les seves fites, expectatives, estàndars i interessos; és un concepte ampli influït de forma complexa per la salut física de la persona, l’estat psicològic, el nivell d’independència, les relacions socials i les seves relacions amb els trets que sobresurten del seu ambient”.

 Per tant, és un concepte que va més enllà d’allò biològic, basat en la percepció de la persona, i que engloba totes les dimensions de funcionament individual i social, el que inclou, per descomptat, la vida i salut sexuals. En una malaltia crònica, la qualitat de vida es veu afectada en vàries de les seves esferes, i per suposat en l’esfera de la sexualitat, i en les persones que viuen amb el VIH, aquest és un tema rellevant per vàries raons.

 En primer lloc, perquè la via majoritària de transmissió del VIH ha estat i continua sent la via sexual, el que du aparellats una sèrie de condicionants, i pot fer que l’experiència sexual sigui estressant, o fins i tot aversiva: ansietat en les relacions, por a la transmissió a l’altre.

 En segon lloc, perquè poden derivar-se algunes disfuncions o alteracions en el desenvolupament de la sexualitat com a efectes secundaris dels tractaments (TARGA), com la disminució de la testosterona, la falta de lubricació o bé l’alteració del desig.

 I en tercer lloc, i per mi el factor amb major pes: l’estigma –i el derivat autoestigma- i la por a la discriminació. I és que la representació social del VIH, que es va forjar en els dies de la por i la incertesa, malgrat la gran quantitat d’informació a la que tenim accés, encara és vigent –en menor virulència, afortunadament-.

 Al VIH/SIDA hi varen concórrer vàries circumstàncies en el seu naixement i expansió, que feren que a dia d’avui la discriminació i l’estigma hi persisteixin. El VIH/SIDA va ser catalogat com a càstig diví per a aquells que realitzaven conductes inmorals i antinaturals, donat que el mite –malgrat la nostra avançada societat científica i tecnològica- ha estat i està vigent: pensament que vincula el sexe al pecat, i per tant, malalties de transmisió sexual al càstig diví.

 Nombroses investigacions tants nacionals com internacionals mostren que les persones amb VIH són un dels grups més estigmatitzats de la nostra societat, el que és un obstacle per l’accés als serveis de salut, al diagnòstic i al tractament.

Si la pròpia persona interioritza l’estigma –és a dir, s’autoestigmatitza- pot esdevenir en una creença de menys vàlua que la resta de persones pel fet de tenir un diagnòstic de seropositivitat. D’aquí hi pot haver un pas, a sentir-se un perill per a la salut dels altres, per la baralla amb el propi cos, i per tant a negar-se i autoexcloure’s el dret a la sexualitat, fins i tot a tenir parella, a tenir família si és que la persona ho desitja.

 La base dels drets sexuals és la no discriminació, i l’exercici de la salut sexual passa per l’exercici ple dels drets sexuals. I el ple exercici dels drets sexuals passa necessàriament per revisar conceptes i qüestionar l’herència, les definicions, el que entenem i també el que deixem d’entendre. Els prejudicis, que són una limitació per l’altre, però també per a mi. I per això, el cas del VIH és paradigmàtic. Com estaria sent tractada aquesta infecció a dia d’avui, si no hi incidís tota la càrrega moral i la construcció social que du aparellada? Probablement, no estaríem parlant d’estigma. O en parlaríem, però des del possible estigma de la malaltia crònica.

 El VIH/SIDA ha estat acompanyat pels prejudicis profunds d’una societat normativa que no ha entés ni ha permés, les denominades desviacions. De fet, i tal com cita en Ballester, “la sombra del SIDA ha servido para enmascarar viejos fantasmas que resucitan como la homofobia y el sexismo, que no son más que distintas manifestaciones de una intolerancia que más que resucitar, ha estado siempre bien viva a lo largo de la historia de la humanidad”[1].

 Així doncs, toca revisar l’herència rebuda, aparellada al VIH. Revisar-la per desmuntar-la, per qüestionar-la, per confrontar en primer lloc la identificació de la sexualitat amb els tabús de la nostra societat; i en segon lloc, per confrontar aquesta norma que identifica una sexualitat, un gènere, i una orientació vàlides, i que per tant encara ara pretén deixar fora de drets a una part de la població.

 Només reconeixent la diversitat de vivències en sexualitat, i acceptant-les totes elles com igual de vàlides, podrem reconèixer l’altre, i per tant, avançar en la igualtat, i en l’exercici d’una sexualitat ampla, i gaudida, on la única i vàlida frontera sigui el meu NO, el teu NO.

 

Sonia Justo López
Psicòloga General Sanitària Col. B-1759.

Trobareu informació sobre la Taula Rodona a la Web d’Es Baluard

[1]Ballester (2011)

 

Share
Comentaris tancats.