TESTIMONI: Després del diagnòstic

Em van dir que tinc el VIH l’any 2002. Al principi no m’ho vaig prendre gens bé. De cop i volta, la meva ment s’omplí de preguntes: Com havia succeït, quan, amb qui i per què a mi.

Sempre he tingut molt clar el fet de tenir cap en les meves relacions sexuals. He procurat ser responsable i no córrer riscs. Per això, quan vaig rebre la notícia no m’ho podia creure. Al final, vaig descobrir que em vaig infectar pel VIH per una fel·lació en un moment en el que jo tenia un problema a les meves genives. Malgrat tota la informació que jo creia tenir en relació al sexe segur, no em podia imaginar que el sexe oral pogués arribar a tenir un risc com el que jo vaig córrer. A vegades creiem que tenim tota la informació bastant clara, però no sempre és així. Existeixen molts mites i desinformacions al voltant del VIH, que poden portar-nos a posar-nos en risc que d’una altra forma hauríem evitat.

Bé, ja era una persona seropositiva. Què em passaria a partir d’aquí? Canviaria la meva vida? Em rebutjaria la gent? Infinitat de preguntes rondaven pel meu cap, i em sentia amb molta inseguretat i la moral pel terra. Vaig poder aclarir alguns dels meus dubtes durant les primeres visites al metge especialista. Per sort, les dècades dels vuitanta i noranta havien quedat enrere, pel que m’asseguraren que podia dur una vida absolutament normal. Bé, això sí, sempre amb un control metge que vaig iniciar llavors i seguiré portant sempre.

Un altre tema que em preocupava i sobre el que havia de decidir era el fet de visibilitzar o no el meu estat serològic. Des del principi vaig optar per fer-ho, així que decidí contar-ho a un grup d’amics bastant propers. Això desembocà en un cert rebuig que vaig sentir, pot ser degut a la seva ignorància amb tot el que envolta el VIH-Sida. Després d’aquella experiència, vaig procurar no tornar a visibilitzar aquella part de mi de cara als demés. Però això també té conseqüències. Sentia com si fos l’única persona en el món que era seropositiva, i que arrel d’això se’m tancaven les portes a tot tipus de relacions afectives. Dir que tens el VIH et pot exposar al rebuig, però no fent-ho també pots acabar en la soledat.

De cop, un dia algú em recomanà anar a ALAS per a que conegués a més persones com jo, que eren portadores i que tenien una vida absolutament normal. La veritat és que arrel de compartir les meves experiències amb els demés, i d’escoltar les seves, he après a valorar-me més, em sento una persona normal, o és que no ho sóc? Comparteixo el meu estat serològic amb qui em plau, tinc parelles serodiscordants, és a dir, que ells no tenen el VIH, que saben que em cuido i jo també els cuido. En definitiva, ser una persona portadora del virus pot ser dur al principi, i se’t pot fer costa amunt, però també és cert que et pots adaptar a la nova situació, agafar el bou per les banyes, seguir endavant i fer una vida com els demés, com faig jo cada dia.

Anònim.

escribir

Share
Comentaris tancats.