Testimoni: Com vaig saber que tinc el VIH

3407749381_595ca12eff_z

 

 

 

 

 

 

 

Em van detectar el VIH l’agost del 2002 però, pel que sembla, sóc seropositiu des del 1993.

Per què no em vaig fer la prova abans? En realitat sí ho vaig fer, justament en el 93. En aquell moment, començava una nova relació, i decidírem fer-nos el test per a deixar d’emprar el preservatiu, tot i que ningú ens havia explicat què era el període finestra, i només havia passat un mes i mig des de la meva darrera relació de risc. Llavors, la meva parella i jo vam tenir un resultat negatiu, és a dir, se suposava que cap dels dos tenia el VIH. Després d’això, vaig seguir fent la meva vida amb total normalitat.

Temps més tard

El 2002, decidí que era el moment de fer canvis en la meva vida, tot i que mai hagués imaginat que serien tan grans. La meva parella i jo vam venir a viure a Palma, ens agradava l’idea d’estar aquí. Vaig aconseguir un treball millor, pel que era necessari passar un reconeixement metge. Aquí començà tot: Em van detectar un problema al fetge. Els doctors pensaven que podien ser tumoracions. Em van haver d’ingressar i em van sotmetre a moltes proves.

Un cop obtinguts els resultats, vingué tot l’equip metge i em comentà que finalment no era un càncer hepàtic, però patia una malaltia genètica. Juntament amb aquesta notícia, també em comunicaren que tenia el VIH. Jo no m’ho podia creure i els vaig demanar que, per favor, repetissin les proves per que era impossible, però ja ho havien fet i s’havia confirmat… Va ser llavors quan la meva parella també es va haver de fer el test.

La meva reacció

Gairebé em torno boig! Després de tants anys, descobrir que jo era seropositiu i la meva parella no, era una cosa que no em podia explicar, ja que no havia mantingut altres relacions fora de la parella.

Vaig decidir moure’m, i vaig començar a preguntar a metges, treballadors socials i a tot el món que pareixia tenir informació, i la conclusió era sempre la mateixa: No tenia la quantitat suficient de virus com per haver-li transmès a la meva parella. En realitat, estar sense tractament i no infectar a ningú després de tant de temps és una sort.

Encara quedava una qüestió: Com podia ser seropositiu si m’havia fet un test i tenia parella tancada des de llavors? Abans he comentat que només havia passat mes i mig des de la darrera pràctica de risc. Doncs bé, al no informar-me de que un resultat negatiu no és 100% fiable fins els tres mesos, no em vaig repetir la prova. Mai vaig imaginar que em podia passar tot això.

 Vam parlar amb el cap de medicina interna de Son Dureta, i ja ens explicà que el meu cos havia pogut mantenir el virus a ratlla fins que va arribar l’estrès de la mudança, canvi de feina, de ciutat i molts nirvis… Com que desconeixíem el tema del VIH tot ens pareixia increïble, però era real.

Temps

Vaig trigar en assimilar la nova situació i acceptar-la. Al principi, veia que la meva vida canviaria amb tota seguretat però, afortunadament, el primer que em va dir el meu metge internista fou que no moriria d’això, que podia ser d’una altra cosa, però del VIH no, per que el tractament és molt eficaç i et permet dur una vida absolutament normal, d’aquí que sigui tan important.

Penso que vaig tenir molta sort de comptar amb aquest equip de professionals. Incloses les infermeres, que em reconfortaren moltíssim en aquells primers moments, assessorant-me i informant-me sobre on em podria dirigir per a comptar amb ajuda psicològica, conèixer altres persones amb VIH i no sentir-me aïllat en aquest món.

Reconec que gràcies a tots ells m’he pogut informar millor, ja que quan em vaig fer la prova, el 1993, encara en quedava molt per aprendre, tant per la part metge com per part de la gent. En aquell moment, sabíem les quatre regles bàsiques per prevenir la infecció, mentre que a dia d’avui el VIH és un dels virus més estudiats.

Anònim.

Share
Comentaris tancats.